ALEXIS ROSELL ARMENGOL (Alexis Manel Joan Rosell Armengol Sín Masó Alonso Andreu Palau Golferichs)
Curriculum Vitae | Curriculum Vitae | ALEXIS ROSELL ARMENGOL (Alexis Manel Joan Rosell Armengol Sín Masó Alonso Andreu Palau Golferichs) | Curriculum Vitae
ALEXIS ROSELL ARMENGOL (Alexis Manel Joan Rosell Armengol Sín Masó Alonso Andreu Palau Golferichs)
     
   
imagen
VIDEO DE LA CONFERÈNCIA
Castellà
Video de LA CAJA DE PANDORA / LA DOLÇA REVOLUCIÓ de la conferència del 3 de juny (2012) a Balaguer (Lleida).




CÀNCER - PART TEÒRICA
CÀNCER - PART TEÒRICA CIENTÍFICA




TRACTAMENT HERBODIETÈTIC DEL CÀNCER
El text anterior dels apunts per a la conferència del 3 de juny de 2012 a Balaguer sobre el càncer s'ha dividit en dues parts. Aquí s'exposa la part terapèutica.



CÀNCER DE FETGE
CÀNCER DE FETGE.
Per un error inexplicable havia deixat aquest apartat sense enganxar al text principal.



PLANTES PELS NERVIS
PLANTES PELS NERVIS
Estudi incomplet sobre coneixements científics i tradicionals arran de les plantes pels nervis.


EL SISTEMA NERVIÓS (HUMÀ)
EL SISTEMA NERVIÓS. Introducció a l'estudi anatòmic i funcional del sistema nerviós humà.



FLORA D'ULLDETER (LLISTAT PARCIAL)
Català
LLISTAT PARCIAL de la flora del Circ d'Ulldeter, fet el 1982 amb col·laboració amb en Josep Nuet i en Josep Maria Panareda.


ITINERARI ETNOBOTÀNIC A GOMBRÈN
Plantes medicinals a Gombrèn (Ripollès). En concret, les de l'itinerari entre Sant Pere i Sant Francesc.
Disculpeu el retard.


ALTRES PÀGINES MEVES


TRAVESSA DE LA COSTA BRAVA NEDANT DE BLANES A PORT-BOU
TRAVESSA DE LA COSTA BRAVA NEDANT DE BLANES A PORT-BOU. Fotos i anècdotes de l'autor (Alexis Rosell).


TOPONÍMIA de COLLSEROLA (zona de la marina)
Català
Estudi exhaustiu de la toponímia de la zona de la marina de Collserola (prop de Barcelona, Catalunya). Mapes i explicacions.
PROBLEMES DE BARCELONA
Català
Blog sobre propostes de millora d'alguns problemes de la ciutat de Barcelona (Catalunya).
TIROIDES
Castellano
Poblemas con el tiroides. Enfoque médico clásico y natural.
FITOTERAPIA INFANTIL
Castellano.
Enfoque natural del tratamiento de las afecciones infantiles más comunes y poco peligrosas.
SEXO SEGURO
Castellano. Apto solamente para mayores de 12 años.
Pequeña introducción acerca del sexo y sus peligros.
ALLAUS DE NEU
Català
Descripció, prevenció i material referent a les allaus de neu.



CÍSTER SUD I NORD (BTT)
CÍSTER SUD I NORD (BTT)
PIRINEUS
Català
Descripció somera de la geografia i la història dels Pirineus. Aquesta pàgina és una introducció a la descripció de les travesses en btt.
LA TRAVERSÉE DES PYRÉNÉES FRANÇAISES EN VTT - DE GEORGES VÉRON
Català
Descripció de la travessa dels Pirineus en BTT (bicicleta tot terreny) pel vessant Nord, força aproximada a la ruta de "La traversée" de Georges Véron (Altigraph).
TRANSPIRENAICA BTT
Català
Descripció de la travessa dels Pirineus en BTT pel vessant Sud, o "transpiraica" de Jordi Laparra.
RAID PYRENEEN VTT
Català
Travessa dels Pirineus en vtt seguint aproximadament la ruta Véron del Raid, pel vessant Sud i zona axial
ANÈCDOTES CICLISTES
Català
Anècdotes sobre accidents anant en bicicleta. Vocabulari políglota.
VALL DE MARGENAT O POMARET (SARRIÀ, BARCELONA)
Català
Cataleg florístic de la Vall de Margenat o de Pomaret, a la part alta de Sarrià (Barcelona)
ETNOBOTÀNICA DEL RIPOLLÈS OCCIDENTAL
Català
Recull etnobotànic, fet amb col·laboració amb Conxita Cortina Cortacans, de la zona occidental del Ripollès (Catalunya) i zones properes.
TOPONÍMIA DE LA CLUSA
Català
Toponímia de La Clusa (Alt Berguedà). Amb la col·laboració inestimable de Martí Tubau Arnau (de Cal Pernet, de Castell d'Alareny).
LA CLUSA
Català
Introducció a la toponímia de La Clusa (Alt Berguedà)
ELECCIONS MUNICIPALS 2007 A BARCELONA
Català
Anècodtes de les eleccions municipals de Barcelona el 2007, com a president d'una mesa electoral.
CAL MANDRI (SARRIÀ) (BARCELONA) (CATALUNYA)
Català
Descripció històrica de Cal Mandri del carrer major de Sarrià.
.
Novetats florístiques a Collserola
English/ Catalan
Algunes novetats florístiques a Collserola (Barcelona, Catalunya), entre espècies al·lòctones i autòctones.
Floristic news in Collserola (near Barcelona)
QUERCUS RAFFAELIANA
Castellano
Descripción no oficial de una nueva especie de Quercues en Collserola (Q. raffaeliana) y zonas próximas, del grupo de Quercus canarienis.
FLORA COLLSEROLA (Catalunya)
Castellano
Aproximación a la flora de Collserola, macizo cercano a Barcelona. Incluye enlaces a otras páginas.
QUERCUS en Collserola (Barcelona) (España)
Castellano
Aproximación provisional al estudio de la gran variabilidad del género Quercus en el macizo de Collserola.
CUÁL ES TU PLANTA MEDICINAL
Castellano
Lista de plantas medicinales con nombres de santos, del libro "Cuál es tu planta medicinal"
SEGUNDA PARTE (CUÁL ES TU PLANTA MEDICINAL)
Primera ampliación (2014) del texto original (1998) del libro CUÁL ES TU PLANTA MEDICINAL
JARDÍN BOTÁNICO DE MONTJUIC (BARCELONA)
VISITA AL NUEVO JARDÍN BOTÁNICO DE BARCELONA (MONTJUIC). 2014. Lista de especies (algunas con sus propiedades medicinales). Generalidades y áreas de vegetación mediterránea en el mundo. Historia de los terrenos y las personas implicadas en el jardín botánico. Eugeni Sierra Ràfols, Pius Font Quer. Otros jardines cercanos. Herbolarios y etnobotánicos catalanes.
Lamelas anulares
Castellano
Organelos casi siempre olvidados en los tratados de citología.
Aix-les-Bains (Haute Savoie)
Français/ English
La police practique des agressions pour plaisir à Aix-les-Bains
Miracoli con le piante medicinali
Italiano
Veri miracoli sperimentati per il propio autore con le piante medicinali.
PLANTES DE LA CARRETERA DE LES AIGÜES
LLISTA D'ESPÈCIES DE LES PLANTES DE LES VORES DE LA CARRETERA DE LES AIGÜES. Ubicació fàcil, pels mapes on figuren trams numerats (imaginaris). Plantes medicinals.Estudi de Clématis i Rubus.
QUÍMICA DE LAS PLANTAS MEDICINALES
QUÍMICA DE LAS PLANTAS MEDICINALES
 
INTRODUCCIÓN PERSONAL (en castellano)

La suerte me ha dejado cambiar para bien algunas cosas, y me ha hecho conocer a gente muy importante. Según el horóscopo chino, en el que creo un poquito, soy una serpiente de agua nacida en el mes del buey y en la hora de la oveja. Eso quiere decir que soy tozudo, me puedo concentrar o distanciar mucho, y también apasionarme, o resistir mucho; y que puedo ser sagaz, dulce y hedonista. No me veo a mi mismo "normalillo", ni extrovertido, ni bailando sevillanas. Dicen que, o bien caigo muy bien, o caigo muy mal. No me avergënza romper prejuicios injustos. Mi sensibilidad hacia los productos contaminantes me ha impedido hasta ahora (abril 2014) trabajar en muchos ámbitos, pues el humo del tabaco me enferma de verdad y mucho. Me gustaría tener más salud y por ello practico algunos deportes (correr, natación, ciclismo) y no acudo a reuniones sociales de fumadores (pasivos o activos), ni paseo por calles con contaminación. Muchos opinan que esto son manías mías. No creo que esa gente sea buena gente, en general. Soy moreno de ojos castaños. Eso va implícito con cierta manera de pensar, aunque los rubios de ojos azules no quieran entenderlo, salvo muy honrosas excepciones. Me horrorizan las contradicciones e incongruencias sociales. No sé lo que soy políticamente. No creo que haya ningún bando de los buenos a los que se les pueda perdonar todo. Me siento amigo de gente de todos los colores. No creo que haya que alabar a la clase médica en general. Ni tampoco a los naturistas. Algunos de los más respetables médicos tienen trapos muy sucios que esconder. Y algunos naturistas también. Me horroriza la inmunidad de los asesinos en una sociedad que castiga, en cambio, con el apartheid sociológico a otros "delincuentes" mucho más banales, como por ejemplo a los gays. No soy tampoco anti-americano, pues he conocido gente de allí encantadora. No considero a los judíos una raza inferior que se pueda machacar para divertimento internacional. Admiro a la gente sencilla que hacen grandes las pequeñas cosas.



INTRODUCCIÓ PERSONAL (català)
La sort m'ha deixat canviar per bé algunes coses, i m'ha fet conèixer gent molt important. Segons l'horòscop xinès, en el qual crec una mica, sóc una serp d'aigua nascuda el mes del bou i a l'hora de l'ovella. Això vol dir que sóc tossut, em puc concentrar o distanciar molt, i també apassionar, o resistir molt, i que puc ser sagaç, o dolç i hedonista. No em veig a mi mateix "normalet", ni extravertit, ni ballant sevillanes. Diuen que, o bé caic molt bé, o caic molt malament. No m'avergonyeix trencar prejudicis injustos. La meva sensibilitat als productes contaminants m'ha impedit fins ara (2012) treballar en molts àmbits, ja que el fum del tabac em posa malalt de veritat. M'agradaria tenir més salut, i per això practico alguns esports i no vaig a reunions socials per a fumadors (passius o actius), ni passejo per carrers amb contaminació. Molts opinen que això són manies meves. No crec que aquesta gent siguin bona gent, en general.
Sóc moreno d'ulls castanys. Això va implícit amb certa manera de pensar, encara que els rossos d'ulls blaus no vulguin entendre (llevat de molt honroses excepcions). M' horroritzen les contradiccions i incongruències socials. No sé el que sóc políticament. No crec que hi hagi cap bàndol dels bons als quals se'ls pugui perdonar tot. Em sento amic de gent de tots els colors. No crec que calgui lloar la classe mèdica en general. Ni tampoc a tots els naturistes. Alguns dels més respectables metges tenen draps molt bruts que amagar. I alguns naturistes també. M'horroritza la immunitat dels assassins en una societat que castiga, en canvi, amb l'apartheid sociològic a altres "delinqüents" molt més banals, com per exemple als gais. No sóc tampoc anti-americà, ja que he conegut gent d'allà encantadora. No considero als jueus una raça inferior que pugui ser eliminada per divertiment internacional com si fossin mosquits. Admiro la gent senzilla que fan grans les petites coses.



PERSONAL INTRODUCTION (English)
Luck has left me change some things for good, and meet some very important people. According to the Chinese horoscope, in which I believe a little, I am a water snake born in the month of the ox and the hour of the the sheep. That means that I can be stubborn, as well as passionate, or withstand adversity for a long, or, otherwise, be clever, sweet and hedonistic. I do not see myself as "a normal guy" or an extroverted guy, or able to be dancing the Sevillian dance. They say that people either like me a lot or not at all. It does not affect me at all to brake wrong prejudices. My sensitivity to pollutants prevents me so far (2012) from working in many areas as tobacco smoke makes me very sick. I wish to be healthier and so I play sports (biking,running,swimming)and I do not join social gatherings out of smoking, or stroll through streets out of smog. Many people think that these are typical nerd's oddities. However, I do not believe that those people are good in general. I'm brown/gray haired with brown/green eyes. This implies a certain way of thinking, but the blue-eyed blonds (except some honourable ones) may not understand it. I am horrified by social contradictions and inconsistencies. I do not know what politically am I. I do not think that there are untouchable people whose bad actions It is mandatory to forgive. I made friends with people of all colors. I do not think the medical class needs praise in general. Neither the naturists. Some of the most respected doctors should try to sweep some ugly things under the carper. And some the naturists too. It abhors me the immunity of a society that does not punish killers, but punishes with the sociological apartheid other "criminals" much more banal, like gays. I'm not anti-American either, because I've met lovely people from there. I do not consider Jews an inferior race that might be eliminated for international entertainment as if they were flies. I admire people who make it great the simple little things.

INTRODUZIONE PERSONALE (italiano)
La fortuna mi ha lasciato cambiare alcune cose per il meglio, e mi ha fatto incontrare persone molto importante. Secondo l'oroscopo cinese, che mi sembra un po' riuscito, io sono un serpente d'acqua nato nel mese del bue e l'ora della pecora. Questo significa che posso essere testardo, che riesco a concentrarmi o resistere lunghe avversità, oppure che posso diventare appassionato, o tenero e intelligente, dolce ed edonista. Io non mi vedo "comune" o estroverso, o ballando Sevigliane. Si dice che piaccio tanto alla gente oppure non gli piaccio niente. Non mi fa vergogna rompere pregiudizi ingiusti. La mia sensibilità agli inquinanti mi ha impedito fino ad oggi (20012) il lavoro in molte aree, giacché il fumo di tabacco mi fa molto male. Mi piacerebbe avere più salute e, pertanto, pratico alcuno sport (biking, correre, nuotare). Non vado a incontri sociali dove ci sia fumo, e nemmeno vado a spasso per le strade con inquinamento. Molti credono che questi siano miei apprendimenti. Non penso addirittura che quelle persone siano brave persone in generale. Ho i capelli marroni scuri /ormai grigi, e gli occhi marroni/verdi. Questo è implicito con certo modo di pensare, anche se i biondi dagli occhi azzurri - trane in alcune onorevole eccezioni- non lo vogliono capire. Mi inorridiscono le contraddizioni e incoerenze sociali. Io non so quello che sono politicamente. Non credo che si possa perdonare tutto. Sono amico di persone di tutti i colori. Non penso che si debba lodare la professione medica in generale. Neanche tutti i naturisti. Alcuni dei medici più rispettati devono nascondere fatti cattivi. E alcuni naturisti pure. Sono inorridito per l'immunità degli assassini in una società che punisce, invece, con l’apartheid ai "criminali" molto più banali, come ad esempio i gay. Io non sono anti-americano, perché ho incontrato persone splendide che erano di lì. Non considero gli ebrei una razza inferiore che può schiacciarsi per divertimento internazionale. Ammiro le persone che fanno grandi le cose semplici e piccole.

INTRODUCTION PERSONELLE (français)
La chance m'a laissé changer pour le mieux quelque choses, et m'a fait rencontrer des gens très important. Selon l'horoscope chinois, que je crois un peu, je suis un serpent d'eau né dans le mois du bœuf et l’heure du mouton. Cela signifie que je suis têtu, je peux me concentrer ou résister des adversités pour longtemps, ou me passionner et être intelligent, doux et hédoniste. Je ne me vois pas "normale", ou extraverti, ou en dansant les Sevillanas. Ils disent que je plais beaucoup o rien du tout. Je ne sens pas honte de casser des préjudices injustes. Ma sensibilité aux polluants m'a empêché jusqu'à présent (2012) de travailler dans de nombreux lieux, parce que la fumée de tabac me fait vraiment mal. Je voudrais avoir plus de santé, et c’est pour cela que je pratique des sports (vélo, jogging, natation). Je n’aime pas du tout aller à des réunions sociales où le tabagisme soit présent, ou flâner dans les rues avec pollution. Beaucoup de gens pensent que ce sont des appréhensions. Ne pensez pas que ces gens soient de bonnes personnes en général. J’ai les yeux bruns et vers foncés. Cela est implicite avec certaine façon de penser, mais les blonds aux yeux bleus, sauf dans des honorables exceptions, ne veulent pas le comprendre. J'ai horreur des contradictions sociales et des incohérences. Je ne sais pas ce que je suis politiquement. Je ne pense pas qu’il existe le bon côté où tout peut se pardonner. Je suis ami avec des gens de toutes les couleurs. Ne pensez pas que vous avez de faire l'éloge de la profession médicale en général. Ni aux naturistes. Certains des médecins les plus respectés ont des mauvaises actions à cacher. Et certains naturistes ainsi. Je suis horrifié par l'immunité des assassins dans une société qui punit, mais avec l’apartheid des "criminels" beaucoup plus terre à terre, comme les homosexuels. Je ne suis pas anti-américain, parce que j'ai rencontré des gens adorables de là-bas. Je ne considère pas les Juifs comme une race inférieure qui peut être écrasée comme divertissement internationale. J'admire les gens qui font grands les simples et petites choses.
imagen
imagen
imagen
imagen
CURRÍCULUM VITAE (en català)
Alexis Rosell i Armengol
c/ Major de Sarrià 173 - 08017-Barcelona
Tel. 93 20 30 180
e-mail: rosellarmengol@hotmail.com
alexis.rosell@gmail.com

A.R.A. neix el 1954 a Barcelona (Sarrià). És el petit de tres germans. El 1960 queda reclós a casa, tot i fent repòs absolut, uns quatre mesos per patir tuberculosi. Estudia primària i secundària (amb nota mitjana de notable) a l’Institut Tècnic Eulàlia (=Estudios San Marcos). Als 10 anys, passa un estiu a l’internat dels Escolapis de Puigcerdà (colla Puigmal). Als 14 anys, forma part d’un grup teatral dirigit per Jordi Torras Comamala (†). El mateix any, troba la seva primera feina, com a ajudant de secretaria a l’escola d'idiomes dirigida per la Sra. Fazanes, al carrer major de Sarrià.

A partir d’aleshores, dóna classes particulars i estudia botànica. Ho fa per substituir l’esquí, una afecció massa cara, tenint en compte la crisi de l’empresa tèxtil del pare. Al Centre Excursionista de Catalunya retroba en Josep Nuet i Badia, qui l’orientarà en temes botànics durant molts i molts anys.

Als 17 anys, fa una setmana de pràctiques a l’Hospital Clínic, sota la supervisió de l’equip del Dr. JMª Arandes. Després, però, decideix renunciar a la carrera de medecina. Escull biologia, per tal d’aprendre més botànica. Un amic del gimnàs Blume, l'Axel Alexander Schilling von Canstaat Stinger(†), l'havia animat indirectament a emprendre els estudis de medecina. Al cap de poc, aquest amic mor en un suposat accident de circulació. Això, i les conferències de Jiddu Krishnamurti (†), l’empenyen a passar-se a la dieta vegetariana.

El 1971 comença la carrera de ciències (biològiques). El 1977 es llicencia, per la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), havent tingut la sort de tenir com a professors a la doctora Durfort i als doctors Prevosti (†) i Margalef (†), entre d’altres. Durant la carrera, és recol•lector del Departament de Botànica. També amplia estudis a l’Institut Químic de Sarrià sobre "pràctiques de botànica, histologia i química", i a l’Escola d’Idiomes Moderns, on aprèn anglès. Assisteix al congrés internacional de Bordeus sobre micologia (1974), amb l’ajuda del Sr. JMª Julià i Soler (†) d’ "Unión Agrícola y Conservera" (Barcelona).

L'any 1976 és guardonat amb un dels Premis a la Vocació (el de botànica) "Víctor Sagi", gràcies a l’escull fet pel Sr. Eduardo Criado (de l'escola Dale Carnegie).

El 1979 llegeix la tesi de llicenciatura sobre "Flora de l’alt Berguedà (La Clusa)". Obté la qualificació de notable al conjunt de la carrera (nota de grau). Després, es presenta a les oposicions per entrar a ICONA, a Madrid, sense èxit, ja que el tribunal, presidit pel Sr. Maximiliano Elegido Alonso-Jeta (†), actua amb fal•làcia fora mida.

El mateix any 1979, va a Torí, on residirà dotze mesos, becat pel "Consiglio Nazionale delle Ricerche" d'Itàlia, essent el tema estudiat "les micorrizes i la biologia del sòl". Allí treballa sobretot amb Anna Fontana (tècniques clàssiques en micologia), Paola Bonfante (endomicorrizes) i Silvano Scannerini (†) (microscòpia electrònica). El director del centre era el professor Arturo Ceruti (†). Abans de marxar cap allí, havia fet cursos de doctorat a l'UB. I al tornar-ne, presentà un esborrany de tesi doctoral, que no fou acceptat perquè no es trobaven experts que la puguessin jutjar.

El 1981 comença a impartir cursets sobre plantes medicinals: a la Societat Naturista de Catalunya, al Casal de Sarrià, i a l‘Institut Naturista Europeu.

El 1983 col•labora en l’homenatge al Dr. V.L. Ferrándiz (†) amb la lectura d’un article sobre "la medecina en l’antiguitat".

El 1984 és nomenat membre numerari de l'associació sindical de naturòpates de Catalunya, tot i passant després a formar part de la seva junta, amb en Gustau Pau Pagès.

Col•labora (molt minsament) en l’elaboració de la Flora dels Països Catalans, dels doctors Oriol de Bolós i Josep Vigo, que es començà a editar el 1984, tenint com a base els manuscrits del Dr. Pius Font i Quer.

Col•labora amb José Luís Burrel (Purroy de la Solana) i amb Avel·lí Xalabarder (Caldes de Montbui)en la producció de plantes micorritzades amb trufa.

Durant l'any 1986 s’inicia a les tècniques japoneses del iuki i el katzugen (de desbloqueig d’energies corporals) gràcies a en Joan Juanola (de la pastisseria d’en J.V. Foix). Ja coneixia el ioga per una professora de l'UB (Maite Perdigó).

El 1988 col•labora amb el matrimoni d'herbolaris Josep Ferran (†) / Trinitat Ferrando en el llibre "Els remeis de l'àvia".

Del 1982 al 1992 fa d'herbolari a Sarrià. La seva botiga d’herbes i dietètica, que era darrere el mercat, en un local de Salvador Casamitjana i Joanet, s’anomena "La flor de Sarrià".

Del 1981 al 1990 dóna classes de fitoteràpia a l’Institut Naturista Europeu, i del 1990 al 1997 al Heilpraktiker Institut, ambdues entitats dirigides per Gustau Pau i Pagès.

El 1991 col•labora amb Helena Bou en el llibre "Les herbes remeieres calongines".

El 1992 inicia estudis d'infermeria a l’escola universitària de Sant Joan de Déu; però, abandona, en acabat el primer quatrimestre, horroritzat per les incongruències de la direcció i la fal•làcia en els continguts i explicacions de l’ensenyament. Malgrat tot, el professor d’anatomia li ha semblat força adient, i descobreix allí, amb entusiasme, la sociologia (pel crèdit donat per Rosa Mª García Arquer).

El 1996 participa al "First seminar on natural products", organitzat per la Facultat de Farmàcia de l'UB (Dr. Carles Codina).

El 1997/98 estudia i finalitza amb èxit el CAP (curs d’adaptació pedagògica) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (Dra. Sanmartí). Les pràctiques les fa l' IES "Leonardo da Vinci" de Sant Cugat del Vallès.

El 1998 i anys següents, col•labora amb Casa Santiveri, S.A. (ara Casa Santiveri, S.L.) a les "Jornadas de Fitoterapia y Etnobotánica". Participa a les xerrades, i també fent de guia de l’excursió que segueix a la diada de ponències, junt amb Emilio Blanco Castro, per anar a veure plantes medicinals. En les darreres sessions, exposà els temes següents:
Actituds envers la fitoteràpia (2001)
El Te, d’un remei tradicional a la fitoteràpia actual(2002)
Plantes medicinals a Collserola (2003)
Plantes silvestres comestibles (2004)
Ayurveda i les espècies (2005)
Propietats de la Cúrcuma (2006, Madrid)

El 1998 obté el Certificat "C" de coneixements de llengua catalana (Generalitat de Catalunya).

Des del 1981 al 1999, a més de les classes teòriques sobre fitoteràpia, organitza excursions per ensenyar les plantes medicinals, especialment a: Collserola, Montserrat, El Garraf, Torredembarra, La Molina, Argentona, Blanes, Moià. També havia anat participant a les organitzades per la Pia Unió de Sant Ponç un cop l’any a diversos indrets de Catalunya.

El 1998 dóna classes de fitoteràpia a Sundance (centre fundat per la Dra. Helen Flix), i organitzades pel Manantial de Salud. El 1999 imparteix algunes classes de fitoteràpia a NAIMA. Després, el 2001 i el 2002, imparteix cursos de fitoteràpia, de cent hores, a Sundance i al SAC (Societat d’acupuntors de Catalunya). També dóna algunes classes a Temps de Salut (2009) i a Censana (201O).

Ha publicat a Collectanea Botanica sobre:
"notes biogeogràfiques de la flora de Catalunya"
"micorrizes d'Hebeloma sacchariolens amb Cistus salviifolius"
"interacció entre micorrizes de Tuber nigrum i micorrizes vessículo-arbusculars".
Al butlletí de la Societat Catalana d'Història Natural, sobre:
"una colònia de Sphagnum al Montseny".
Al butlletí de l'escola d'agricultura de la Diputació, sobre:
"crio-Bromion al sol bru eutrof criptopodzòlic humífer".
A la revista muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya, sobre:
"orquídies naturals de les terres catalanes",
"reinauguració d'un jardí botànic alpí a la Savòia",
"els noms de lloc a La Clusa".
A la revista dels estudiosos de les comarques catalanes:
“plantes romanes a Sant Romà de la Clusa”
“primera aproximació a la flora d’Ull de Ter”.
A la revista Cuídate, de la qual n’era corrector, sobre:
"Vitex agnus-castus"
"la papaia"
"Humulus lupulus"
"Galanthus nivalis"
"Lobelia inflata",
"Harpagophytum procumbens"
"Passiflora incaranta".
A la revista Fitomédica, sobre:
"Aloe vera"
"Uncaria tomentosa"
"plantes medicinals del Pirineu"
A la revista Dietética y Salud, sobre:
“las plantas de los sueños”
“lo esencial del Té”
“alimentos que curan”
“fitoterapia infantil”
“plantas del amor”
“plantas contra la contaminación”
“plantas contra el càncer”
“plantas contra la diabetes”


El seu llibre "CUÁL ES TU PLANTA MEDICINAL" (320 pàg.) va aparèixer l’any 2000. El tema de les plantes medicinals relacionades amb els noms dels Sants no havia estat tocat per cap altre publicació anterior.

Els apunts dels diversos cursos sobre fitoteràpia ocupen més de 1000 pàgines (al cos 9, a espai senzill), tot i que només una part s’ha presentat al registre d’autors. La seva col•lecció de diapositives de plantes medicinals catalanes (principalment) consta de més de 3000 fotos.

Recentment (2005,) ha preparat la publicació a Internet sobre novetats florístiques a Collserola (floranova-collserola.galeon.com) (flora-collserola.galeon.com) i sobre el gènere Quercus a Collserola (quercus-collserola.galeon.com). Ha escrit un article, amb Conxita Cortina, sobre el jardí botànic de Gombrèn. Amb ella pensa continuar l’estudi de l’etnobotànica del Ripollès.


Des dels 14 anys, ha anat donant classes particulars, o en grup, sobre biologia, botànica, fitoteràpia o naturisme. Als 16 anys, conegué el Sr. Josep Ferran i Comas (†), en uns cursets que es feien a l’Institut Botànic de Barcelona, sota la direcció del Sr. Albert Marjanedes. Des d’aleshores, i fins el setembre de 1999, ha compartit amb el Sr. Ferran (†) l'anhel de guarir mitjançant les plantes medicinals. La major part de la formació com a expert en plantes medicinals la deu al fundador del Manantial de Salud. Recentment, des del 2001, col•labora amb Unió de Pagesos, impartint classes de cursos sobre plantes aromàtiques i medicinals a la Catalunya oriental i central: Aiguamúrcia, Albagés, Almenar, Gombrèn, Moià, Pla de Santa Maria, Prat de Llobregat, Ripoll, Torroella de Montgrí. I també en algun centre social de Barcelona.

Com a naturòpata, empra principalment, a més de la fitoteràpia, la iridologia y la pulsologia. Com a professor de naturopatia, ha tingut més de mil alumnes.
Entre els escrits inèdits, destaquen un diari personal de set setmanes (en anglès) i un assaig sobre el diable.
Llegeix correctament el català, el castellà, el francès, l’italià i l’anglès. Està familiaritzat amb programes de software més corrents. Té un mínim d’experiència al teatre, la radio, la televisió i el cinema.

Ha practicat el cant coral durant 4 anys (fins el 1998). Ha fet tres travesses dels Pirineus en btt (bicicleta tot terreny) (http://travessia-pirineus.galeon.com) i practica a més del ciclisme, el fitness i la natació...

Publica les rutes a wikiloc com a alexismj




EL PROGRAMA DE FITOTERÀPIA QUE POT IMPARTIR A.R.A. ÉS EL SEGÜENT:

1-INTRODUCCIÓ

1.0- Motivacions per estudiar les plantes medicinals. Camps científics i tradicionals implicats. Interrelacions. La nova cultura de la naturopatia. L’etnobotànica. La farmacognòsia.

1.1- Història: Cronologia del planeta i de l’home. Paleolític. Neolític. Edat del Ferro. Història antiga: Pèrsia, Sumèria, Egipte, Orient Mitjà, Xina, l’Índia, Amèrica. Àfrica. Plantes de la Bíblia. El mite del diluvi. Grècia i Roma antigues. El Islam (segles X-XII). Cristians al segle XII. Segle XV. Descobriment d’Amèrica (segles XV-XVIII). Segle XVIII: CULPEPER, GERARD, LAGUNA, MATTIOLI, WITHERING. Segle XIX: SPRUCE, HARSHBERGER, SCHULTES. Segle XX: BARROWS, FONT QUER, DUKE, LECLERQ, KERHARO, VALNET, BACH. Etnobotánica actual. Teories de l’aprenentatge. Sociologia històrica. Reminiscències etimològiques. Plantes dels sants. Naturistes i herbolaris famosos: KNEIPP, SCHROTH, CAPO, PRIESSNITZ, MÉSSÉGUÉ, FERRAN COMAS. Medicina tradicional xinesa. Ayurveda.

1.2- Ecologia. Grups corològics: boreo-alpines, eurosiberianes (centroeuropees, atlàntiques, submediterrànies), mediterrànies, pòntiques, irano-turanianes, macaronèsiques, saharianes, sudano-zambezianes, cosmopolites, holàrtiques. Plantes adventícies, subespontànies o cultivades. Influència dels sòls: descarbonatats o silícics, guixencs, calcaris (durs, tous), sorrencs. Influència dels minerals. Territoris geogràfics. Fitosociologia: dominis de vegetació. Clima: pluja i temperatures. La influència humana sobre els ecosistemes. Competència i col•laboració entre plantes. Coevolució. Evolució del metabolisme primari i secundari a les plantes. Els drets del medi ambient.

1.3- Bioquímica. Vocabulari bioquímic: ACE, AChE,, ACTH, ADD, adenilat-ciclasa, adenosina, AHH, alcohol-deshidrogenasa, aldosa-reductasa, aldosterona, alfa-reductasa, AMPc, ANS, arilamina-N-acetil-transferasa, aromatasa, ATPasa, 11-B-HSD, bloquejadors adrenèrgics, beta-glucuronidasa, citocroms, COMP, COMT, COX-1, COX-2, cronotròpics, CVI, delta-9-desaturasa, descarboxilases, deshidrogenases, Diels-Adler, DME, DOPA, EBV, elastasa, 7-etoxi-cumarina-deetilasa, estrògens, fosfodiesterasa, fosfolipases, FPTasa, GABA, gangliopègics, glucosidasa, glutatió, GMPc, GRAM, GTF, HDL, 5-HETE, 5-HT, hialuronidasa, histidina-descarboxilasa, histidina-kinasa, hidroperoxidasa, homocisteïna, inotròpics, iodo-tirosina-deiodinasa, liases, lipases, lipolítics, lipo-oxigenases, mastòcits, MDR, MMP-9, MS, NADH-oxidasa, NADH-ubiquinona-oxireductasa, NO, ornitina-descarboxilasa, p21, p488, PAF, peroxidases, peroxinitrits, PGS, PKC, PMS, poliamina, pro-oxidants, proteïnasa, pasuedoaldosterona, PTK, quinona-reductasa, succinato-deshidorgenasa, surfactants, transcriptasa inversa, TXB2, T (cèl•lules), testosterona-hidroxilasa, tiroido-peroxidasa, tirosinasa, tirosinasa-kinasa, topoisomerasa-1, topoisomerasa-2, tripsina, VAM, VEGF, xantina-oxidasa,. Conceptes bàsics de química orgànica: cadenes, cicles, grups (alcohol, cetona, aldehid, àcid, èter, ester, epòxid, peròxid), àcid i base, hidrofília i hidrofòbia; oxidants, antioxidants i pro-oxidants; sabor, olor, color. Nomenclatura. Rutes analítiques. Teories anòmales. Principis actius: antibiòtics (generalitats, penicil•lines i similars, quinoleïnes i similars, fenols, oligosacàrids i polisacàrids, disulfurs d’al•lil, glicosinats o isotiocianats, cumarines i d’altres lactones, olis essencials, poliacetilens); alcaloides (generalitats, pirrolidines, isoxazols, imidazols, pirrolicidines, piperidines, piridines, quinoleïnes, isoquinoleïnes, feniletilamines, indols, carbolines, triptamines, tropines, purines, inclassificables); tanins; flavonòsids; cumarines i altres lactones; antracenòsids; saponines típiques; cardenòlids; esteroides hormonals; pèptids; oligoelements; vitamines; altres grups: gomes i mucílags; bàlsams, resines i cautxús; heteròsids cianògens; lípids, pèptids, alcohols de cadena llarga, lignans i lignines, diterpens no hormonals, carotenoides).

1.4- Mètode científic. El passat i el futur de la etnofarmacognòsia. La lluita contra el càncer. La lluita contra les infeccions. Postulats de KOCH. Controls, variables independents i dependents. Observació de fenòmens i experimentació: limitacions. Disseny experimental. Teories: hipòtesis i tesis. Aproximació a l’estadística. Protocol per publicacions. Fonts de informació. Censures i anomalies. Unitats de mesures.

1.5- Anatomia vegetal. Citologia vegetal: diferències amb la cèl•lula animal; membrana citoplasmàtica; paret cel•lular; el citoplasma en general; inclusions citoplasmàtiques (clorofil•la, midons, inulina, glicogen, lípids, proteïnes, oxalats, malats, citrats, bitartrats, tanins, mucílags, antocians, olis essencials, minerals); centrosoma, mitocòndries, vacuoles, fisoides, aparell de GOLGI, reticle endoplasmàtic, cloroplasts, cromoplasts, pseudo-cromosomes, membrana nuclear, nucli i nuclèols. Histologia vegetal: estructura primària i secundària de tiges i rels de monocotiledònies i dicotiledònies. Estructura típica de la fulla. Modificacions de l’ epidermis. Cistòlits i esclereides. Parènquima, colènquima i esclerènquima. Pol•len. Micorrizes. Localització dels principis actius en diverses parts de les plantes. Parts subterrànies: tubercles, bulbs, rizomes, rels. Parts aèries: lluc, tija (escorça primària, escorça secundària, medul•la), peduncles florals, bràctees florals, calicle, calze, corol•la, nectaris, estams, pistils, llavors, fruits, germinats, pèls i glàndules. Vocabulari botànic.

1.6- Bases de dades i bibliografia. Cercadors a Internet. Compilació de informació amb Word (taules, translocació de parts d’arxius, índexs). Base de dades del Dr. DUKE i d’altres del govern dels EEUU sobre plantes medicinals. Bases de dades sobre medecina: PubMed, eMedicine. Abstracts. Microfitxes. Access. Excel. Bibliografia espanyola, francesa, alemanya i anglesa. Centres de informació i biblioteques.

1.7- Preparats. Aquosos (infusió, maceració, decocció, hidrolat o destil•lat, elixirs florals), oliosos (maceració, decocció), alcohòlics (tintura, alcoholatur, licor, ratafia, extracte hidroalcohòlic fluid i tou), pomades, sèrie de les trementinaires (resina, oli de trementina, colofònia, brea, pyx liquida, pega negra), olis essencials (essències, olis, concrets, absoluts, resinoides, rectificats), xarops i sacarurs, sucrocis i sinapismes, preparats espagírics, preparats homeopàtics, extracte sec, pastilles (comprimits, perles, dragees).

1.8- Aplicacions. Amulets, banys (generals, de mans o peus, nas; col•liris, gargarismes), cataplasmes, compreses, emplastres, liniments, locions, mascaretes, ungüents, bafs, sahumeris, supositoris, ènemes, moxes, aromateràpia. Passeigs. Vocabulari de propietats.

1.9- Control de qualitat. Normes de la OMS, europees, espanyoles i a diversos països del món. Protocol del control: biològic, químic, físic, radioactiu. Duanes, medi ambient, consumidor. Falsificacions. Toxicitat. Assecatge, conservació, etiquetatge i caducitat. Irradiació i bromur d’etilè. Empaquetatge. Moral empresarial.

1.10- Famílies botàniques. El sistema linneà. Fórmules florals. Principals famílies de les fanerògames angiospermes: Cariofil•làcies, Liliàcies, Escrofulariàcies, Crucíferes, Papilionàcies, Compostes (Corimbíferes, Cinarocèfeles, Liguliflores), Labiades, Solanàcies, Gramínies, Rubiàcies, Papaveràcies, Polipodiàcies, Umbel•líferes, Ranunculàcies, Boraginàcies. Falgueres. Ordenació general del regne vegetal (classes, ordres i famílies).

1.11- Teoria de la signatura i esoterisme. Generalitats de la teoria de la signatura. Limitació de les aplicacions. Forma, olor, color, sabor, hàbitat, impressió general. Teoria dels elements. Somnis i plantes psicodèliques. Cafeomància i teomància. Tradicions durant l’any: revetlla de Sant Joan i d’altres. Dites filosòfiques, faules i endevinalles. Espiritisme. Medicina esotèrica. El món de la pagesia (tradicions esotèriques). Virtuts esotèriques de les principals plantes medicinals.



2-MALALTIES

2.0- Vocabulari. Paraules clau. Afeccions relacionades amb l’anatomia. Equivalències políglotes. Vocabulari ayurvèdic.

2.1- Histologia humana. La cèl•lula animal. Teixit conjuntiu. La pell. El teixit ossi. La sang. El teixit nerviós. El teixit adipós. Trets principals de l’oïda, l’ull, glàndula mamària, aparell genital masculí i femení, aparell urinari, aparell respiratori, pàncrees, fetge i bufeta del fel, budell prim i budell gros, ossos, cartílags, glàndula pineal i hipòfisi, tiroides i paratiroides, estómac i esòfag, cavitat bucal, tim, melsa i ganglis limfàtics.

2.2- Immunitat humana i infeccions. Immunitat vegetal i animal. Trets principals del sistema immunitari humà. Th1, Th2. Immunostimulants vegetals. Astragalus membranaceus, Andrographis paniculata, bolets. Productes dietètics immunostimulants. Interferó. Melatonina. Acupuntura. Les 12 vies per millorar la immunitat; 1—vitamines i oligoelements, 2—aliments per millorar defenses contra virus, micoplasmes, bacteries, fongs, protozous, 3—desintoxicació de toxines, 4—evitar radiacions (Aloe vera), 5—menys estrès/adaptògens, 6—NK més actives, 7—tim i tiroides, 8—citoquines, 9—L-glutamina, 10—GH, 11—omega-3 i omega-6, 12—descans/carnitina. Trastorns d’autoimmunitat. Mecanisme d’acció dels antibiòtics. Transmissió, fases, i incidència dels danys de les infeccions. Els agents infecciosos: prions, virus, bactèries, fongs, protozous. Infeccions més freqüents als immuno-deprimits.

2.3- Pediatria. Característiques especials dels nens. Dosificació de plantes. Homeopatia. Amulets. Fitoteràpia per etapes: puerperi, fins els dos mesos, fins l’any, fins els sis anys.

2.4- Esport. Efedrina i substàncies prohibides. Complements dietètics. Plantes: Adaptògens, estimulants, inhibidors de l’aromatasa, anabolitzants, reconstituents, tònics cardíacs. Aliments.

2.5- Urgències. Interferències entre medicaments i plantes. Remeis d’urgències a tenir a la farmaciola de plantes. Tractament de les urgències diverses.

2.6- Circulació. Característiques del sistema circulatori: anatomia i fisiologia. Signes i símptomes de la mala circulació. Auscultació del cor i altres mètodes diagnòstics. Trastorns cardíacs principals: angina de pit i infart, hipertensió i hipotensió, arítmies, bradicàrdia i taquicàrdia, defectes a les vàlvules, car gras i cor gran, pericarditis, endocarditis, miocarditis. Principals plantes cordials. Trastorns circulatoris arterials, venosos i capil•lars i llur tractament. Cop de calor, al•lèrgies, arteriosclerosi, rampes, cames inflades. Colesterol. Hemorràgies. Trombosi. Perills de la medicació. Complements dietètics per la circulació. Dieta cordial. Exercici. Factors de risc.

2.7- Diabetis. Introducció. Classificació de les diabetis: autoimmune, bronzejada, endocrina secundària, de gestació, renal, de la fam, juvenil, insípida, mel•litus (I i II), altres. Teories naturistes i teories científiques. Funcionament dels illots de Langerhans. Analítica. Fàrmacs. Exercici. Complements dietètics. Generalitats de la dieta. Índex glicèmics. Dieta base. Aliments recomanats. Fitoteràpia antidiabètica per regions del món i barreges més freqüents. Plantes antidiabètiques més o menys comunes. Fitoteràpia especifica pels diferents tipus de diabetis i per a les afecciones relacionades.

2.8- Digestió. Plantes digestives, carminatives i aperitives. Al•lèrgies. Anus. Apendicitis. Boca, llavis i dentadura. Càncer de tub digestiu. Diarrees i gastroenteritis. Estómac. Estrenyiment. Hèrnies (estomacals i intestinals). Pàncrees. Paràsits macroscòpics i microscòpics. Vòmits i nàusees.

2.9- Fetge. Anatomia i fisiologia. Signes i símptomes. Probes i operacions clíniques. Teories i tractament naturista del fetge. Afecciones hepàtico-biliars concretes: abscessos amebians, abscessos bacterians, atrèsia biliar, càlculs biliars, càncer de fetge, cirrosis biliar primària, cirrosis hepàtica, coccidoidomicosi, colangiosi esclerosant, disquinesia biliar, hemocromatosis, hemangioma hepàtic, hepatitis A, hepatitis alcohòlica, hepatitis autoinmune, hepatitis B, hepatitis C, hepatitis crònica activa, hepatitis crònica passiva, hepatitis D, hepatitis E, hepatitis G, hepatomegàlia, insuficiència hepàtica aguda, malaltia de WILSON, mononucleosis infecciosa, quists hidatídics, síndrome de GILBERT, síndrome de REYE, taques a la pell, traumatisme hepàtic, tumoracions biliars. Plantes hepàtiques principals: Boldo, Calèndula, Camamilla, Card Marià, Carxofera, Centaura, Fenigrec, Genciana. Altres plantes hepàtiques.

2.10- Genitals. Etiologia de les malalties transmeses a través de l’activitat sexual: classificació. Plantes i complements dietètics afrodisíacs. Anafrodisíacs. Balanitis i bartolinitis. Blennorràgia, gonorrea i leucorrea. Cabres. Cancroide. Clamidiasis. Condilomes. Cowperitis. Craurosi. Espermatorrea. Esterilitat sexual. Fòbies envers el sexe. Fongs. Granuloma inguinal. Herpes. Inflamació pelviana. Limfangitis de penis. Limfogranuloma veneri. Menstruació: absent, irregular, dolorosa, excessiva. Metrorràgia. Moniliasis. Ovaris: anexitis. Papil•loma veneri. Picors. Peyroni. Priapisme. Prostatisme. Rectitis. Salpingitis. SIDA: característiques de les fases, infeccions secundàries, tractament general. Sífilis. Testicles. Traumatismes. Tricomoniasis. Uretritis. Vesiculitis. Sexe segur. Vocabulari del sexe.

2.11- Nervis. Característiques generals i estructuració del sistema nerviós. Embriologia. La neurona. Electroencefalograma. Receptors sensorials. Vies de conducció sensorials: la membrana neuronal, la beina de mielina, la despolarització, la sinapsis. Centres de coordinació de la informació: senyals auditius, senyals òptics; irrigació i recobriment general; sistema nerviós central [tronc = medul•la oblonga + mesencèfal + pont), cerebel, diencèfal (=hipotàlem + tàlem), cervell (=ganglis basals + hipocamp + amígdala + lòbuls de l’escorça + hipòfisi + glàndula pineal), medul•la]; funcions de cada part i localització coneguda de les principals funcions; sistema límbic, sistema d’activació reticular i sistema extra-piramidal. Vies conductores de les respostes nervioses: nervis cranials, nervis raquidis; sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic. Terminals nerviosos. Metabolisme nerviós: neurotransmissors. Classificació dels trastorns nerviosos. La intel•ligència. Principals plantes pels nervis. Aproximació als adaptògens, sedants i estimulants veterinaris, aromateràpia, remeis florals, banys relaxant i estimulants, esoterisme, sedants i estimulants infantils. Afeccions típiques dels adults: alcoholisme, Alzheimer, contaminació, depressió, drogoaddicció, epilèpsia, esquizofrènia, estrès, fatiga mental, fumar, histèria, insomni, mal de cap , malsons, memòria, meningitis/ encefalitis, Parkinson, poliomielitis, psicosis. somnolència

2.12- Ossos. Anatomia òssia i tipus d’ossos i d’articulacions. Teixit ossi. Calcificació. Matriu òssia (part orgànica i part inorgànica). Osteoblasts, osteòcits i osteoclasts. Regulació hormonal. Vitamina D, Fluor i altres oligoelements. Osteoporosi: classificació, tractament hormonal, de fitoteràpia, dietètic. Osteïtis i dolor d’ossos. Classificació de les artritis: gotosa, infecciosa (micoplasmes, febre reumàtica, septicèmia, tuberculosi, vírica, supurant, malaltia de STILL, síndrome de REITER), deformadora, traumàtica; osteoartritis (general, per hèrnia vertebral, seccionant); osteocondromatosi sinovial. Tractament general i tractaments específics.

2.13- Pell. Histologia de la pell: funcions i capes. El teixit conjuntiu: característiques, anomalies i reforçants. Cosmètica i medicina. Perfums animals. Perfums vegetals. Fórmules antigues. Evolució del mercat. Productes cosmètics. Olis vegetals (carriers i olis essencials).Plantes cosmètiques. Ceramides i qüestamides. Tipus de pell: normal seca, atròfica, deshidratada, congestiva, seborreica, acneica, hipersudoral. Mascaretes. Dermatologia. Abscessos. Acne rosaci. Acne vulgar. Barbs. Berrugues. Butllofes. Callositats. Càncers de pell. Cel•lulitis. Cicatrius. Cremades. Èczemes. Erupcions: erisipela, escarlatina, impetigen; rosa, xarampió, varicel•la. Escaldadures. Escleroderma. Esquerdes. Excoriacions. Fongs. Furóncols. Grans. Herpes (tots els tipus). Lepra. Lupus eritematós. Mugrons esquerdats. Penellons. Picors. Psoriasi. Queloides. Quists. Sarna. Talls. Tinya. Urticària. Voltadits. Plantes depuratives en ús extern i intern. Vocabulari dermatològic internacional. Cabell.

2.14- Pulmons i vies respiratòries. Plantes contra el fred i contra la febre. Factors que influeixen sobre els refredats. Amigdalitis. Bronquitis. Congestió pulmonar. Diftèria. Faringitis. Grip. Fongs. Pleuritis. Pulmonia. Refredat. Tuberculosi. Sinusitis.

2.15- Ronyons. Introducció general. Malalties:

1. Acidosis renal tubular distal
2. Acidosis renal tubular proximal
3. Adeno-carcinoma de cèl•lules renals
4. Aterosclerosis renal
5. Azotemia pre-renal
6. Diabetis insípida nefrogènica
7. Estenosis de la arteria renal
8. Fallada renal agut
9. Fallada renal crònic
10. Glomerulonefritis crònica
11. Glomerulonefritis membrano-proliferativa tipus I
12. Glomerulonefritis membrano-proliferativa tipus II
13. Glomerulonefritis mesangial proliferativa con IgM
14. Glomerulonefritis post-estreptocòcica
15. Glomerulonefritis de ràpida evolució
16. Litiasis renal
17. Mal (malaltia) de BERGER (nefropatía IgA)
18. Mal (malaltia) del mínim canvi
19. Mal (malaltia) renal terminal

20. Necrosis papil•lar renal

21. Nefritis per lupus
22. Nefritis túbulo-intersticial al•lèrgica
23. Nefrocalcinosis
24. Nefropatía per intoxicació amb analgèsics
25. Nefropatia membranosa
26. Nefropatia de reflux
27. Oclusió aguda de l’arteria renal
28. Pielonefritis
29. Ronyó policístic
30. Síndrome de GOODPASTURE
31. Síndrome nefrítica aguda
32. Síndrome nefròtica
33. Síndrome nefròtica congènita
34. Traumatisme afectant el ronyó i/o urèters

35. Tromboflebitis renal
36. Tumor de WILMS

Plantes medicinals (receptes i barreges). Complements dietètics.

2.16- Tiroides. Anatomia i fisiologia. Cèl•lules perifol•liculars C. Paper del hipotàlem. Hipotiroïdisme. Hipertiroïdisme. Goll: tipus (endèmic, nodular, exoftàlmic, limfadenoide, tiroïditis limfoide) i tractaments. Càncer.

2.17- Ulls. Amaurosi momentània. Blefaritis. Brillantor. Cataractes. Congestió. Conjuntivitis. Contusions. Corneïtis. Despreniment de retina. Edema suborbital. Glaucoma (anatomia, tipus, tractament, prevenció, probes clíniques). Hemorràgies. Lleganyes. Mussols. Nervi òptic danyat. Pus. Visió deficient (taques, miopia, vista cansada).

2.18- Oïda. Anatomia. Neteja. Otitis. Acúfens. Sordesa. Vertígens.

2.19- Fitoveterinària. Introducció. Etologia. Etnoveterinària. Història de la veterinària. Plantes emprades en veterinària; aplicacions. Homeopatia. Tractaments fitoveterinaris pera a: ànecs, cabres, canaris, cavalls, cignes, coloms, conills, galldindis, gallines, gats, gossos, oques, ovelles, porcs, vaques.

2.20- Càncers. Prevenció. Epidemiologia. Factors genètics i factors bioquímics. Quimioteràpia: història, efectes secundaris, classificació. Desintoxicació. Immunitat. Principis actius i plantes antitumorals i anticancerígenes. Tractament herbodietètic general: plantes, aliments (espècies, bolets, cereals, fruites i verdures), complements dietètics. Càncer de boca. Càncer de bufeta del fel. Càncer d bufeta de l’orina. Càncers cerebrals. Càncer de colon. Càncer d’esòfag. Càncer d’estómac. Càncer de fetge. Càncer de laringe. Leucèmies. Càncer de mama. Melanoma. Mieloma. Càncer d’ovaris. Càncer de pàncrees. Càncer de pell. Càncer de pròstata. Càncer de pulmó. Càncer de tiroides. Sarcoma.

2.21- Obesitat. El teixit adipós: anatomia i fisiologia. Vocabulari. El dosha Kapha. Complements dietètics contra la obesitat. Aminoàcids, enzims, aliments (espècies, fruites, verdures), oligoelements, fibra. Plantes, aromateràpia. Teràpies generals: dejuni, esport, dieta (hipocalòrica, monodietes, crudivorisme), sauna i hidroteràpia. Patologies associades a l’obesitat. Plantes anorexígenes, diürètiques, laxants, colerètiques, inhibidores de l’amilasa, inhibidores de les lipases, inhibidores de la lípido-sintetasa, leptinonèrgiques, alentidores de l’absorció intestinal, termogèniques.

2.22- Anèmies. Anomalies citològiques dels hematies. Símptomes generals. El Ferro: on es troba. Classificació simplificada de les anèmies: ferropèniques, macrocítiques, hemolítiques, altres (per inflamació crònica, per dèficit de la 6-glucosa-fosfo-deshidrogenasa, anèmia falciforme, talassèmia, pancitopènia). Classificacions més acurades. Trombocitopènia. Vocabulari general de les anèmies. Aliments. Complements dietètics. Remeis tradicionals.

2.23- Envelliment. Biologia de l’envelliment. Possibles efectes nocius dels tractaments anti-envelliment. Consells naturistes. Cultures longeves: Hunza, Huancabamaba, muntanyes de Geòrgia. Complements dietètics. Elixirs de llarga vida. Adaptògens.

2.21- Altres afeccions. Melsa. Traumatismes. Al•lèrgies. Mans i peus. Suprarenals. Febre. Inflamacions.


3-PLANTES MEDICINALS

3.0- Definicions. Modes i criteris. Flora: proporcions. Plantes permeses i plantes prohibides.
3.1- Adaptògens: Treball i felicitat. Definició i efectes fisiològics dels adaptògens. Eleuterococo. Ginseng Siberià. Rhodiola rosea. Regalèssia Xinesa. Eschisandra. Aswagandha. Fo-Ti-Tien. Gotu-Kola. Chlorella. Astragalus membranaceus. Te Roig. Altres adaptògens.

3.2- Plantes silvestres i de jardí comestibles. Flors. Fulles. Fruits. Rels. Sabies.

3.3- Elixirs florals. EDWARD BACH. Precursors. Remeis principals, per grups. Altres remeis florals posteriors d’altres autors: Illes Canàries, Bush, Alps, Califòrnia, Amazones, Himalàia.

3.4- Olis essencials i aromateràpia. Antecedents històrics. Figures principals: GATTEFOSSÉ, TISSERAND, VALNET. Presentació histològica. Poder antibiòtic. Penetració al sistema nerviós central. Components: àcids, alcohols, aldehids, cetones, cumarines, esters, èters, fenols, lactones, òxids i epòxids, terpens. Processos d’elaboració i qualitat del producte. Rectificacions. Quimiotipus. Conservació. Analítiques (cromatografia de gasos). Aplicacions: precaucions especials, protecció de terapeutes. Polaritat yin/yang (general i per òrgans). Usos diversos. Olis de massatge. Xacres i doxes. Esoterisme. Horòscop. Veterinària. Aromes animals.

3.5- Plantes mediterrànies. De platja. D’espadats vora el mar. De conreus. De camins. De marges de bosc. De matollars, garrigues i brolles. De boscos. De marges de rius i de fonts. De prats.

3.6- Plantes centreeuropees. De marges de boscos. De camins i conreus. De rouredes, de fagedes, de pinedes de Pi Roig. De roquissars. De molleres, vores de rius i fonts. De prats. De terrellers. De codines.

3.7- Plantes alpines. Glaciacions. Zones naturals i espècies protegides. Cultius. Endemismes pirinencs. Plantes alpines medicinals més conegudes. Plantes de boscos, matollars i marges. Plantes de prats humits. Plantes de prats secs d’altura. Plantes de torberes. Plantes de vores de llacs, rierols i fonts. Plantes de cledes. Plantes de congestes. Plantes de tarteres. Plantes de roques.

3.8- Plantes exòtiques: americanes del nord, amazòniques, xineses, aràbigues, africanes, pacífiques.

3.9- Especies per cuinar. Les cinc del paradís (Canyella, Cardamom, Clau, Gingebre, Vainilla): noms científic i populars, etimologia; hàbitat, cultiu, descripció botànica; contingut en principis actius; efectes nocius; preparats i mescles; usos màgics;usos industrials; usos i propietats farmacològiques; espècies similars. Altres espècies: All, Ceba, Comins Castellans, Cúrcuma, Guindilla, Mostassa, Nou Moscada, Julivert, Pebres, Pebrots. La resta de les espècies. Mescles d’espècies. Classificació botànica dels condiments. Classificació química dels principals principis actius. Accions fisiològiques generals de les espècies.

3.10 - Les principals plantes medicinals: noms (científic, populars, etimologia), descripció botànica, espècies similars. Hàbitat. Cultiu. Contingut en principis actius. Diferenciació microscòpica i analítica. Propietats. Usos. Efectes nocius. Preparats. Mescles. Màgia. Comentaris literaris.
Alfàbrega. Alfals Aloe vera. Anís. Arç Blanc. Artemisa. Axicòria. Bardana. Boixerola. Boldo. Calaguala. Camamilla. Castanyer d’Índies. Citronella. Cua de Cavall. Echinacea. Espígol. Farigola. Fenigrec. Fucus. Genciana. Ginebrons. Ginkgo biloba. Ginseng. Gotu-Kola. Guaiaco. Harpagó. Hipèric. Karkadé. Marduix. Mentes. Milfulles. Mirtil. Ortiga. Passiflora. Plantatge. Romaní. Rooibos. Roselles. Sajulida. Sàlvia. Saüquer. Taronger. Te. Tell. Ulmària. Uncària.

3.11- Les altres plantes menys estudiades.

3.12- Plantes tòxiques. Intoxicacions amb plantes. Interferències negatives amb medicaments. Tractament de les intoxicacions amb plantes. Plantes i complements dietètics que ajuden a desintoxicar-nos dels medicaments.



4-ALIMENTS

4.0- Dietes: crudívora, macrobiòtica, vegetariana.
4.1- Productes apícoles: mel, pol•len, gelea reial, pròpolis.
4.2- Cereals. Fruites i Verdures.
4.3- Fongs.
4.4- Algues.
4.5- Aliments i afeccions. Depuratius, digestius, immunostimulants, rejovenidors. Afonia, acne, alcoholisme, amigdalitis, anèmia, bronquitis, càlculs biliars, càncers, cucs intestinals, diabetis, diarrees, edemes, estomatitis, estrenyiment, fatiga, febre, gasos, grip, hepatitis, hipertensió, insomni, leucorrea, obesitat, picadures d’animals, pielonefritis, tifus, tiroides, tuberculosi, úlcera gàstrica, varices.


5-PRÀCTIQUES

—Excursions: Montserrat, Montseny, Collserola, Blanes, Garraf, Creixell, Moià, La Molina, Gombrèn
—Laboratori:
• Preparats microscòpics de plantes (tinció)
• Preparats de teixits humans (patologia humana)
• Germinació
• Cromatografia
• Oxidació i antioxidants
• Determinació aproximada dels principals principis actius
—Esoterisme: oratori, rituals, aura, psicometria.
—Higiene en la manipulació.
—Reconeixement de visu (imatges, mostres, in vivo)

   
 
e-mail
MÉS INFORMACIÓ AQUÍ
MÁS INFORMACIÓN AQUÍ